"JO HO HE FET "

JO HO HE FET

“Hi havia una vegada una fàbrica que es va convertir en ciutat”, no en parc.

Francesc Piñol.

El primer que he fet es fer-me il·lusions. Llegint l’article sobre la Tabacalera que Begoña Floria Eseberri ( Portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes) va incloure al número 282( febrer 2010) de Tarragona Municipal , he de confessar que em
va il·lusionar.

Començava així:” els proposo aprofitar un dels assolellats diumenges de febre(d’aquests que ens regala l’hivern a Tarragona) per anar a fer una tranquil·la passejada pels voltants de la fàbrica de l’antiga Tabacalera, especialment per la part de darrere, a l’avinguda de Vidal i Barraquer.”Aixì ara fa poc , concretament dos dies he passat per La Tabacalera i tal com deia en el seu article, vaig fixar la mirada, vaig posar en marxa l’ imaginació tot disposat a trobant-me amb :

”un gran parc, i un gran mur verd, fresc, on l’aigua ens acompanya els sentits,”.

Lamentablement va guanyar la realitat. La realitat es que el que ella anomena gran parc es tracta simplement d’un parterre, una platabanda, llarg, això si, però no deixarà de ser un parterre on com a molt podran estirar les cames els estudiants i passejar els gossos els veïns de la zona.

Entenc que degut al seu paper com a portaveu del seu grup Municipal, tingui que fer ressò i propaganda a la població de Tarragona dels fets puntuals de govern del seu partit. D’aquí a jugar, floridament amb el llenguatge i desvirtuar la realitat té que haver un punt. Un punt i final diria jo per aquestos polítics que necessiten de les floritures , dels cops a l’espatlla i dels el.logis. En fi del políticament correcte que ens ha portat a no sapiguer mai que es volen dir: La crisi recordem per ells era quelcom així com “un moment transitori de l’economia”, els paletes per a ells deuen ser “ tècnics en totxanes” i ara sembla ser que un parc pot ser qualsevol parterre que es col·loca davant d’uns edificis recuperats amb una mica de gespa, uns bancs i quatre arbres de ciutat, malaltissos i prims. Cal felicitar al dibuixant de l’ imatge que adjuntem, pel to i la felicitat que desprèn el seu dibuixan propagandístic. Però diria als politics , que s’apressen a jugar amb les paraules, que les paraules tenen significats , i el significat de parc es el que segueix: “espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, Prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà”.

No he vist en cap moment ni forçant al 150 % la meva imaginació tal com em demanava la portaveu, on hi eren els boscs, on estaria el Prat i l’Estany amb l’aigua . Tampoc crec que el lloc en concret es tracti d’un lloc destinat a l’esbarjo, sinó mes aviat quelcom destinat al pas dels que tindran coses que fer, al pas de vianants . Decebut altra cop per d’utilització del llenguatge i la distorsió alegre dels significats, vaig anar-me’n pensant en els que més gaudirien de aquell parterre diguem-ne una mica gran, que ara mateix a dia d’avui està en fase de moviment de terres. Els nostres amics els gossos. En venen al cap les següents paraules : “D’aquí a un any, a principis del 2011, els proposaré de nou la mateixa passejada. Perquè tot allò que ara imaginin serà una realitat. “ escrites per la Portaveu. Li proposo el mateix, per tal de veure quina de les dos imaginacions la seva o la meva s’aproxima més a la realitat del significat de les paraules. La realitat veritable.